dilluns, 22 de juny del 2020

Preparant l'ombra

Aquest 2020, mentalment no hi ha hagut primavera, tret de l'al·lèrgia.
Tot ha estat estrany, la feina, les relacions socials... el fet d'estar a casa tantes hores, i principalment el no fer plans.
Altres anys estaríem pensant on anar de vacances. Per Pasqua hauríem seguit una tram més del riu Duero, que anem resseguint aixi per la primavera. Però no. A casa! I treballant més que mai, perquè fer-ho a distància fa que no tinguis les coses necessàries quan cal.
I ara s'ha acabat la primavera, l'estiu és incert i la meva filla espera a la Irati, per primers de juliol, per tant tampoc volem planificar res.Tot és un "ja veurem" "anar-se adaptant".
El que sí que és inqüestionable és que fa calor, i hem pensat en posar una malla que protegeixi una àrea del pati. Això és laboriós, i una de  les primeres coses ha estat preparar una gran extensió de malla, un bon tros per a cada casa de la família, i la col·laboració familiar ha estat una de les coses bones del confinament.




dimecres, 3 de juny del 2020

skate



Budapest, quan encara era inimaginable per a la major part de la humanitat que vindria després una pandèmia que mataria milers de persones i arruïnaria a varis milions.
En la plaça de davant del mercat un bon grup de joves jugaven amb els seus patins, assajant piruetes una i altra vegada.
La major part ho fan per autoestima, aconseguir allò que volen fer, repetint una i altra vegada. Altres ho fan per guanyar-se un respecte davant del grup, o enlluernat a alguna de les poques noies que ho estan mirant.
A mi em van cridar l'atenció alguns, i anava veient l'evolució i progrés del seu repte. Un en particular s'entestava en agafar carrera aprofitant algun moment en que no passessin vianants i saltar un banc de pedra caient a l'altre banda, on hi havia un desnivell de poc més d'un metre.









Vaig disparar vàries vegades fins tenir una seqüència en que ho aconseguís.

dissabte, 23 de maig del 2020



 Això és el que veig al sortir de casa. I em recorda que soc un privilegiat i he d'estar content de tenir el que tinc. Encara que em doni al·lèrgia, però és molt maco.








dimarts, 21 d’abril del 2020

across 13






Aquesta sèrie de fotos, del juny del 2019, és una de les que més satisfet he quedat, i per a no posar-les totes seguides, surten d'en tant en tant, programades a temps futur.

dimarts, 11 de febrer del 2020

Com vota el govern?



               Com vota el govern?
Les quatre fotografies corresponen al Ple Municipal de Cardedeu, el darrer dijous de gener del 2020

Els nou membres de govern, dos de CUP, Lucchetti i Muñozi la resta d’ERC, van votar generalment d’acord. Aquestes quatre fotografies tant corresponen a vots favorables a uns assumptes o contraris a mocions de l’oposició. Per a aquesta sèrie és totalment indiferent
En la primera foto, Hug Lucchetti és en la única en que vota amb la ma esquerra
Laia Muñoz aixeca un dit, Ramon Arribas porta un boli, que perllonga el seu índex
Núria Pujolàs té el braç gairebé a 90  graus, amb discreció, no cal destacar més.
Enric Olivé, l’alcalde, no aixeca el colze de la taula. Posició de pantocràtor beneint
Rafel Caballeria separa ostensiblement els quatre dits, i Verònica Vidal saluda a la romana, amb el braç sense doblegar el colze.
Miquel Pujadas és el nen de la classe que vol cridar l’atenció del mestre i Dolors sala ho fa amb la ma oberta mostrant la palma


En la segona foto Hug aixeca l’índex, ha canviat de braç i fa cara de pocs amics
Laia està igual que en l’anterior, mentre que Ramon segueix amb el boli a la ma, però aquest cop amb la ma oberta i amb el polze tancat perquè no li caigui l’estri d’escriure.
Núria Pujolas segueix amb el braç gairebé en 90 graus, ma oberta, franca, mentre sembla distreta per una altre cosa
Enric Olivé segueix en pla pantocràtor, mentre Rafel Caballeria no pot anar més amunt, s’endevina la camisa sortint sota el jersei.
Vidal Oltra ajunta el braç al cap, entre les dues columnes que te al costat
Pujadas torna a donar importància al dit index, però té un posat seriós, poc entusiasta
Dolors Sala sembla preocupada per si no la veuran darrera la columna. Ma oberta amb tot el palmell



A la tercera fotografia
Lucchetti hi posa dos dits, Laia Muñoz és la que sembla cridar l’atenció de la mestre , amb cara de resignació a que ha d’esperar.
Arribas ha deixat el boli. Hi posa dos dits, sense entusiasme, mentre està llegint alguna cosa
Pujolàs tanca més l’angle del braç, però té l’atenció en un altre lloc.
Olivé aixeca el colze de la taula i separa una mica els dos dits que aixeca
Caballeria torna a alçar el braç perquè quedi ben clar el seu vol
Vidal Oltrà, a l’igual que l’alcalde, mostra més entusiasme per aquest vol, i quasi s’iguala en alçada als seus dos veïns
Pujadas hi posa un braç potent, on la ma queda en segon terme, braç que xoca amb el de Dolors Sala, que torna a estar interessada en alguna cosa que la columna li tapa en altres moments


.


La quarta fotografia gairebé és una corroboració de l’estil de votar de cada un, encara que hi ha algunes variacions
Hug Lucchetti té un vot disciplent, amb l’altre braç s’aguanta el cap
Laia Muñoz i Ramón Arribas són dels més uniformes, la Laia aixecant un dit i votant sempre amb la dreta, i Ramon també ho fa destrament, acompanyant-se altre cop d’un boli, que aquest cop agafa amb tots els dits..
Núria Pujolàs torna a estar distreta mirant alguna cosa a la seva esquerra.
L’alcalde segueix amb dos dits, però l’aspecte de benedicció ha canviat a una victòria  no molt ostensible.
Rafel Caballeria continua amb el premi a qui l’aixeca mes, braç en 180 graus
Verònica Vidal, per a aquesta votació s’ha posat les ulleres, igual que ha fet l’alcalde, i tot el Govern, a excepció dels dos que estan als extrems, mostra correccions visuals.
Pujadas vota amb la ma esquerra, d’altres cops ho fa amb l’altre, i el gest del braç dret ocupant amb autoritat la taula li dona un aire de fermesa, o cansament, que no es veu en les votacions anteriors.
Dolors Sala repeteix amb el braç dret i els dits ben separats, amb la ma més recollida que en ocasions anteriors.

dimecres, 22 de gener del 2020

d'across 8





Aquesta sèrie de fotos, del juny del 2019, és una de les que més satisfet he quedat, i per a no posar-les totes seguides, surten d'en tant en tant, programades a temps futur.