sortir amb la lluna

                                               Sortir de casa aviat té aquests regals

                                                                       Clareja

                                                El cel blau té una lluna claríssima

                                                      El detall de la lluna en el cel blau

Anar a la costa del costat

del festival Ressona

Fa tant de temps que tinc aquestes fotografies per penjar... sempre tinc altres coses a fer... que quan les poso hauria de buscar qui són. I si m'hi proposo rebusco en els meus arxius i escrits i ho trobo. Peró reconec que senzillament vull perdre de vista una carpeta, i les col·loco sense cap ànim periodístic, senzillament em semblen maques.
Van ser fetes el 23 de març del 2019.

Natural, artificial

Espais gairebé uniformes, on et pots entretenir buscant simetries que no hi són. o detalls que et serveixin de punt de referència per moure't visualment pel conjunt.
Són imatges on la natura per si sola, o amb la mà humana, o totalment artificials creen el que per uns és bellesa, per a altres una pèrdua de temps fixsar-s'hi i per a molt més, ni les veuen.

 

 

1-O

El primer d’octubre no ha passat desapercebut enlloc de la península ibèrica.

Aquí ha estat amb una exhibició de pacifisme, d’emprenyamenta continguda, de voluntat per “ho tornarem a fer”. I allà i els qui estan aquí, però se senten d’allà ho han viscut amb una certa decepció.

Només ha calgut veure les portades de la seva premsa. No han pogut posar la paraula tant buscada. Violència, i en la seva mentalitat han confós pacifisme i poc enrenou amb: es desinfla el secessionisme.

Dit això. A les ciutats grans hi ha hagut concentracions, i a poblacions petites, com la meva, centenars de persones han fet marxes, de torxes a Cardedeu, llegit manifests, deixar ben clar que es vol emprar mètodes no violents i reclamar la llibertat de tots els presos polítics, que a més, ho estan de manera preventiva. Més de dos anys alguns.

Però en acabar, tots a casa, i l’endemà a fer les tasques habituals.

Tot queda amb un gust de... se’n riuen de nosaltres, i això tant pacífic que hem fet, medis com La Razón, ABC, Antena 3, la Sexta, ho venen com violència, rebel·lió... i menteixen. I els espanyols crèduls, que només estan intoxicats amb el que els hi diuen, però no veuen si no és amb imatges distorsionades, que no passen unes setmanes aquí i veuen que ningú es fica amb ells, que pels carrers s’hi pot anar... ens odien, perquè els “ataquem” “No som solidaris” i no compartim el seu orgull.

Penjo una Tetra, amb un text ben poc habitual en el meu blog.

flors amb una altre mirada

Més enllà de la flor!

Aquí m'he entretingut buscant com destacar els pètals sobre el conjunt, sense perdre de vista el fons, o fent que els propis pètals fessin de fons.

moments d'estar content

Hi ha fotografies, moltes, que tenen la seva història.

Avui en poso quatre, de moments en que he estat bé. I començo per lamés nova, la que jo estic aguantant una samarreta de l'espanyol que m'han donat en el sorteig que es va fer en el 35è aniversari de la Penya Blanc i Blava del lloc on visc. La foto me la fa la Núria, que em va acompanyar i havia sentit que li deia: De tots els premis que sortegen em faria il·lusió una samarreta.
Llàstima que l'endemà, avui, l'Espanyol hagi tingut un altre mal resultat, aquest cop amb el Valladolid.

Una altre és la meva olla. Sempre li he tingut molta estima, m'ha acompanyat més de 50 anys, i recentment se li ha trencat una nansa. No l'he pogut arreglar, i una de nova farà la seva funció, però ara farà de test i alguna planta que no necessiti molta aigua, no li faré forat, ocuparà el seu interior.

Rossinyolics, camagrocs... Tenim un lloc on cada any en fem collita i els assequem per tot l'any següent. Anar-los netejant porta feina, però mai falten en els nostres guisats: macarrons, estofats, fins i tot la paella que fem en porta, i frescos en truita també tenen el seu lloc.

Les cebes florides.Les collim de l'hort segons necessitat, però de vegades s'espiguen i queden espectaculars. llàstima que queden dures i han gastat tota la seva força en anar cap amunt. Però fotogènicament m'agraden.

flors

Qualsevol dia es pot posar fotografies de flors. És una de les coses més maques que es tenen a l'abast, i fotografiar-les no les marceix. És molt maco regalar flors. Jo fa anys que no en regalo un ram. Sempre regalo un test. Que puguin durar! I per a mi... una fotografia, que dura anys i anys,