punxes de cactus

Hi ha aficions de risc, com el parapent, escalada o submarinisme. Però pocs tenen en compte el que els passa a les persones aficionades a col·leccionar cactus.

Sembla que surtin del propi dit. Pobreta!

moments, provocats o no

Aquestes quatre fotografies són molt diferents.
Els clips a la meva taula de treball estan agrupats en voltant d'una pedra imantada.Ho veig quasi cada dia, és una imatge que aillada em sembla bella.

 Aquesta altra imatge és totalment artificial. unes pedres, planes, que estan per ser dibuixades, escollides entre centenars que hi ha a les platges. Al costat sorra, cuidadosament col·locada així, amb uns reguerots fets amb els dits, a manera d'un jardi japonès, minimalista. Tot dalt d'una fusta, un suport que presenta uns matisos agradables, en una mateixa gama de colors.

 Desordre que en poca estona, espero, desapareixerà. Però que mentre em sembla estètic: un caos de taces i papers blancs amb dues ampolles de vi i una resta de cervessa que li donen color, igual que el fuxia d'una pared al fons.

 I aquí una feinada d'exposició, en una parada de menjar ambulant. Sap greu veure aquest muntar i desmuntar de cada dia, i unes ampolles que en tot un dia pràcticament no es mouen, sort que tenen articles menys macos però que venen mes.

Clavegueres de nou

Ja fa uns dies vaig fer una tetra de clavegueres de Barcelona. Amplio.
No són les primeres que veig. Els romans ja en feien, i a Pompeia em van cridar força l'atenció. Allà no es feien profundes, un parell de pams per sota els carrers, però al menys no anaven pel mig, com he vist a poblacions del sud d'Espanya, no fa tant. Llocs petits que no destinen, per diversos motius, recursos a una cosa que ens sembla tant elemental, però que si son quatre gats al poble, i barregen amb els excrements del bestiar que hi passa... no ve d'aquí.
Les de Barcelona tenen l'avantatge de tenir una mica de pendent en direcció al mar, prop del que s'han fet les depuradores, però han de superar obstacles, com les línies del metro i del tren, i s'ha de fer petites cascades i continuar a un nivell més baix i profund. Unes obres d'enginyeria que no es veuen però que són una passada.
Hi poso quatre fotos més, d'un tram molt secundari, però que quan plou s'omple fins el sostre.
I una altra cosa. Els que tiren coses sòlides pels lavabos no són conscients dels embussos que poden provocar. Tovalloletes que no són biodegradables en l'aigua, com s'anuncien, o bastonets, commpreses i coses per l'estil, arriben a tapar ramals petits, que algú haurà de desembussar si no es vol que amb una petita pluja, i no diguem gran, sobresurti tot a la superfície.

Natura molt manipulada

El pas de la ma de l'home varia totalment l'estat natural de les coses. Ja no entrarem si per bé o per mal. Només em quedo amb la variació estètica, i aquí hi ha unes mostres.
La falguera  és d'una branca arrencada, així poc a poc no arriben el nutrients a la punta de les fulles.
Del que està tallat no cal ni parlar-ne i la rel no està descavalcada per l'acció de l'aigua, és que han fet un camí i calia ampliar el marge.

clavegueres de Barcelona

Totes les poblacions s'ho han de muntar per a tenir clavegueres, sinó volen tenir la porqueria pels carrers. I Barcelona és una de les que millor ho ha fet.
Grans dipòsits per regular moments de molta aigua, galeries paral·leles, l'eixample ajuda, que recullin el que ve dels carrers que van d'est a oest i confluències que porten agrans rius que acaben a les dues depuradores.
Molt interessant la visita a algun dels trams, amb explicacions dels qui hi treballen tenint cura del manteniment.

Reis 2019

Fa molts anys que de la Cavalcada de Reis, el que espero amb més interès és el discurs que fan els Mags des del balcó de l'Ajuntament.
En hi ha de sosaines, de didàctics, de críptics, d'originals, de crítics...
Aquest any al rei Melcior l'he trobat tòpic: portar-se be, nens i nenes bons... a Gaspar je una mica més canyero, tocs didàctics i pinzellada de retret a que no tothom pugui celebrar els reis amb els seus fills, i Baltasar m'ha sorprès en no fer un troset del discurs en mandinga, que sempre agrada. Didàctic, obeir als pares, i un final sorprenent, Visca Cardedeu i Visca Catalunya libre.
De fons, un gran cartell reclamant la llibertat dels presos polítics.

Curiositats

Conjunt de coses que m'han cridat l'atenció

Molt de foc per a tant poc tomàquet

Res d'especial, estava a una paret

Cop de pilota?

Bar endreçat?