Castells, detalls

Quan comencen a sonar els instruments és el moment de mirar els castellers. La foto clàssica, en tinc bastants, és agafar el moment en que l'enxaneta alça el braç incloent dins el visor tot el castell, que ja té la seva gràcia, però les cares, les mans, la sensació d’esforç, és una altre de les coses que es poden plasmar.

Per cert, en aquesta pinya hi ha Artur Mas. A altres fotos que vaig fer se li veu la cara, en aquesta el que volia destacar són les mans fent de contrafort en els culs del primer pis. En Mas és la mata de cabell negre que davant seu te un mocador vermell.  

Sant Martí de Fromista

Sant Martí de Fromista, lloc romànic a meitat de l’altiplà castellà, en el Camí de Sant Jaume.

Restaurat, fa goig, tant el conjunt, que han sabut aïllar sense construccions massa properes, com cada escultura que té.

La pedra calcària és fràgil, però molt modelable i els escultors van fer una gran feina.

L’edifici està tant estudiat que no aportaré res de nou, Ni les fotografies, perquè està a les enciclopèdies i llibres de text, i és un dels noms que recordo de quan estudiava batxillerat.

Així que aquí poso en la tetra el meu punt de vista.

castell amb estelada (3 tetres)

Aquí va una sèrie més complerta

Castell amb estelada

Castell amb estelada

A meitat de la marxa de torxes de la matinada de l’onze de setembre del 2014, a Cardedeu, un grup de castellers, petit grup, va improvisar tres pilars, un al costat de l’altre, de diferents alçades, i van pujar l’estelada lateralment.

Va ser senzill però emotiu.

Hi poso dues entrades, una tetra, on costa fer una síntesi, però m’obligo a fer-la, i un bloc de tres tetras, on es veu l’evolució complerta, em permeto aquesta excepció un cop superat exercici de síntesi.

Cards, de cara o d'esquena al sol

Ben certa la dita de que tot és segons el punt des d’on ho mires. Poc més a comentar, i al final una fantasia.

La flor del cactus de la porta de casa

A casa hi tenim molts cactus. A la Núria li agraden. Punt. Jo prefereixo les plantes carnoses sense punxes.

Sense punxes, perquè aquest, que és maco quan floreix, està al costat de la porta, és fàcil de nit tocar-lo en posar les claus al pany.

En hi ha altres llocs estratègics: a sobre la menjadora del gos, amb probabilitat de tocar-lo amb el cap quan t’ajups per posar-li menjar, davant d’una làmpada a la galeria, que fa impossible canviar la bombeta sense haver-lo de tocar...

Això sí, estèticament són macos. Una de les coses que més li agraden a ella és comprar-los petits, en un test que no fa ni 10 centímetres de diàmetre i esperar a que creixin, amb successius trasplantaments. N’hem arribat a tenir de metre i mig d’alçada. El que passa és que a vegades arriben a envair la part de jardí que els havíem destinat i hi ha que fer una bona retallada.

Res, només fotografies de la flor, efímera flor, del cactus.

Fèrriques, en blanc i negre

Fa molt temps que no feia fotografies en blanc i negre.

Quan encara es revelava al laboratori i es buscava bona qualitat en el negatiu, sovint duia dues càmeres, una carregada amb diapositiva en color i una altra amb carret de blanc i negre. Si volia una fotografia en blanc i negre que satisfés els meus mínims no podia treure-la d’un carret en color, el grà quedava diferent. Si anava de viatge o feia alguna composició amb model tirava la mateixa foto de les dues maneres, encara que mai és la mateixa foto si passen segons, la cara varia i si a sobre és una cosa que es mou no diguem.

Amb la digital la cosa ha variat, directament en color i després ja remenarem!