Calçotades

 

 

 

 

Pocs anys he assistit a tantes trobades per menjar calçots, i potser la reiteració me’ls ha fet semblar més bons, ja que no és un plat que sigui dels meus preferits.

Però el plat, el calçot, no és el més important. És reunir-se amb la colla, les diferents colles que proposen fer una calçotada. Repartir-se les tasques, què compra cada un, a casa de qui es pot fer un bon foc, quantes cerveses preveiem, qui s’encarrega de la carn, del vermut, de les postres...

I també en cau alguna d’industrial, de les que es va a un restaurant, tot està fet, els calçots es mengen de peu, directament d’una teula, i després ve la carn i el cafè, tot molt més formal, sense l’assortiment de licors que hi ha si es fa a casa de tal o qual.

Aquí hi ha les fotografies sense gent, sense els pitets, guants i tota la parafernàlia que rodeja una calçotada.

 

 

Salari mínim

 

 

 

Llegeixo en el mateix dia dues notícies que em fan posar de mal humor.

S’aprova a Madrid que el salari mínim s’apugi fins a 1080 euros mensuals, amb 14 pagues.

S’aprova al Parlament que els funcionaris de més alta graduació cobrin 170.000 euros quan es jubilin.

Tant se val si aquestes coses s’aproven a Madrid o a Barcelona. Em semblen una fastigosa injustícia, que unida a una altre qüestió, que no és notícia però que els jubilats viuen mes darrera mes. Després de treballar i cotitzar 48 anys, li toca 906 euros.

A veure!

Si d’entrada es considera que l’ingrés mínim ha de ser de 1080 euros a qui treballa ara no és el mateix per a qui ho ha fet i aportat a l’Estat segons els seus rendiments?

Segon tema: 170.000 € signifiquen 11,24 anys, amb 14 pagues, d’un treballador que cobri el mínim, o 13,40 anys, els jubilats també gaudeixen de 14 pagues, per a qui hauria de tenir dret a viure dignament.

Res, que amb els anys vas acumulant motius per a no creure en una societat justa i canviar el lliri de la ma, almenys, per un escut.

Clarament m'he equivocat de Blog al posar-ho aquí, però veig que hi ha gent que hi ha arribat i el deixo

 

Gitanes a Cardedeu

Dia de Gitanes a Cardedeu. 12 de febrer. Aquesta data sempre em fa pensar en l’esperit del 12F, que va proposar Arias Navarro, per maquillar el franquisme poc temps després de la mort del Dictador. Res a veure amb el ball de Gitanes d’avui i l’alegria que envolta els dies de Carnestoltes. Dóna gust veure a la gent contenta!

Visita a la Sagrada Família (Barcelona)

Quan tenia setze o disset anys anàvem amb els amics a córrer per les obres de la Sagrada Família. Pujar, baixar corrent per les torres... Una nova visita passats els quaranta ja va ser diferent, ja no corria al pujar escales, la nau segui amb les seves eternes obres, encara et podies moure per diferents llocs, i passar entre gent que treballava la pedra. Quan hi he tornat el 2023, tot està estipulat, només pots pujar a una torre, has de fer cua per entrar més val tenir l'entrada per anticipat. La nau és majestuosa, la façana d’en Subirats ja està acabada, i moltes de les fotografies que vaig fer anteriorment ja no es poden repetir. Unes reixes augmenten la seguretat, portes que abans estaven obertes estan tancades... és el que passa quan tornes a un lloc conegut passats uns anys--- Quan viatges a un lloc nou no tens punt de comparació, t’agrada o no t’agrada. Tot i així, el monument és espectacular, i et pots recrear amb multitud de detalls.

Quina neta més fantàstica que tenim!

 

Detalls del Corredor

 

 

 

Un passeig pel bosc, prop de casa, sempre és un luxe, un aliment per a l'esperit. Una estona per gaudir de cada detall, de cada passa.
La natura va fent, s'arrapa a la terra, uns arbres van substituint a d'altres, com a la humanitat unes generacions van ocupant el lloc de les altres, per molt que es vulguin aferrar al passat. I les noves no són millors ni pitjors, tenen unes altres circumstàncies.