Davant de casa

 

 

                        Al sortir de casa.

 

 

Tenim la sort de viure en un lloc on en el passeig matutí amb la gossa ens trobem això, i una mica més tard, al anar a treballar... això altre

 

 

 

 

 

Habitatges

 Normalment no fa gràcia trobar nius a racons de casa, però si estas rodejat de natura... és el que hi ha.

Ha estat al desplegar un tendal que no fèiem servir i havíem decidit eliminar. Primer un edifici amb larves, després les clàssiques cassoletes de les aranyes, una col·lecció d'àmfores... un rusc de vespes,,,

En fi tot molt estètic, i es pot trobar la bellesa en qualsevol lloc.

 

 

Manifestant sentiments de manera grupal

 

 

Imatges molt separades en el temps i en la tècnica.

En totes hi ha un grup de gent, que es mou amb destí comú per a cada cas. Cada una transmet, al menys a mi, sensacions ben diferents. Religió, festa, erotisme, reivindicació...

 

Entrenament

 

 

Veure un entrenament complert, un dia qualsevol, d’un equip de futbol fa veure moltes coses.

Que l’entrenador ha de fer de psicòleg per gestionar un grup on hi ha egos, amistats i rivalitats.

Que la preparació física és vital per a fer després exercicis tàctics. Que qui entrena no és una persona sola, calen auxiliars.

Que en els simulacres de partit s’ha d’assignar a cada jugadora, en aquest cas, un rol definit, d’atacant, de defendre, de robar pilotes... fins i tot em va cridar l'atenció l’especialista que només ataca, amb qualsevol dels dos equips si li passen la pilota: qui li fa la passada el té al seu favor, i quan l’equip la perdi torna a quedar neutre, a favor de qui li doni la pilota.

La importància d’aturar sovint l’activitat física per parlar i comentar coses...

Una altre manera de veure futbol.

 

 

 

Sant Quirze de Safaja i la Balma de l'Espluga

 

 

 

Sortida d'un matí, amb ganes de passejar pel bosc i veure la Balma de l'Espluga, a Sant Quirze de Safaja.

No ha estat gens fàcil trobar el camí per arribar-hi. Una senyalització indicant Escola de la Balma ens ha portat per un camí maco, des de l'església,  fins l'escola. Allà cap indicació. És diumenge i la única persona amb qui ens creuem, passeja un gos i fa pensar que és de la zona, ens diu que el camí surt de l'església. Per tant donem per fet que ens hem equivocat i reculem.

La població antiga és petita, amb carrers amb escales, molt desnivell.

De nou a l'església. Cap indicació

 

 

 

 

Una senyora ens diu que efectivament, ho havíem fet bé. Davant de l'escola surt un camí que va fins la Balma, però que no està indicat.

 

 

 

Ja per aprofitar el temps anem a veure el parc de l'aigua, que està al costat i sí que està senyalitzat. Lloc tranquil, on s'embassa l'aigua del Tenes i crea un espai maco, amb plàtans i una àrea de jocs infantils. Dins l'aigua barbs de muntanya i ànecs. Anuncien que hi ha tortugues, però en la poca estona que tardem en vorejar-lo i tornar enrere no en veiem.

De nou davant l'església, la senyora que ens hem trobat abans vol ampliar informació, i gràcies a la que ens dóna arribem.

Efectivament el camí surt creuant la carretera davant l'escola, i gairebé a l'inici del camí trobarem una cadena i un cartell, que afirma que està des de que era petita, li faig uns 60 anys, dient que no passis que hi ha despreniments: Diu que no en fem cas, i que després hi ha una bifurcació i agafem la menys usada, la de l'esquerra.

Així, per un corriol molt agradable, arribem a la Balma de l'Espluga.
 

Preparant l'ombra

Aquest 2020, mentalment no hi ha hagut primavera, tret de l'al·lèrgia.
Tot ha estat estrany, la feina, les relacions socials... el fet d'estar a casa tantes hores, i principalment el no fer plans.
Altres anys estaríem pensant on anar de vacances. Per Pasqua hauríem seguit una tram més del riu Duero, que anem resseguint aixi per la primavera. Però no. A casa! I treballant més que mai, perquè fer-ho a distància fa que no tinguis les coses necessàries quan cal.
I ara s'ha acabat la primavera, l'estiu és incert i la meva filla espera a la Irati, per primers de juliol, per tant tampoc volem planificar res.Tot és un "ja veurem" "anar-se adaptant".
El que sí que és inqüestionable és que fa calor, i hem pensat en posar una malla que protegeixi una àrea del pati. Això és laboriós, i una de  les primeres coses ha estat preparar una gran extensió de malla, un bon tros per a cada casa de la família, i la col·laboració familiar ha estat una de les coses bones del confinament.

skate

Budapest, quan encara era inimaginable per a la major part de la humanitat que vindria després una pandèmia que mataria milers de persones i arruïnaria a varis milions.
En la plaça de davant del mercat un bon grup de joves jugaven amb els seus patins, assajant piruetes una i altra vegada.
La major part ho fan per autoestima, aconseguir allò que volen fer, repetint una i altra vegada. Altres ho fan per guanyar-se un respecte davant del grup, o enlluernat a alguna de les poques noies que ho estan mirant.
A mi em van cridar l'atenció alguns, i anava veient l'evolució i progrés del seu repte. Un en particular s'entestava en agafar carrera aprofitant algun moment en que no passessin vianants i saltar un banc de pedra caient a l'altre banda, on hi havia un desnivell de poc més d'un metre.

Vaig disparar vàries vegades fins tenir una seqüència en que ho aconseguís.