La Cursa infantil de Sant Isidre no ha estat una cursa
qualsevol. De manera personal l’he viscut en un estat diferent al de simple
espectador i cronista.
Es va retardar una setmana per l’amenaça de pluja del
dissabte 5, i avui plovisquejava però s’ha pogut fer. La meva botiga d’UEdeDRAC
havia fet un obsequi d’uns vals de descompte per als participants. La
organització els ha perdut, per segona vegada, ja que la setmana anterior també
els va extraviar per la cursa d’adults. Això ja em tenia de poc humor, però
avui he sentit la meva integritat física en perill.
J he sortit indemne, però d’altres han rebut patacades i han
anat per terra.
Jo estava preparat per fer una fotografia a l’arribada dels
pre benjamins, els més petits. Davant venia la moto de la policia local, obrint
pas i recordant que la gent no estigués per al mig, darrera els corredors. Quan
estava a uns deu metres l’he vist molt directe cap a on estava jo, al costat d’una
paret. El Guardia acabava de baixar i li ha demanat al cap de Protecció Civil
que li aguantés un moment, i aquest ha tingut la mala fortuna d’agafar-la pel
manillar i donar gas. Ell i moto han vingut cap on jo era, he estat ràpid de
reflex i he saltat, la moto ha anat contra la paret per darrera meu i s’ha
tombat, amb el de protecció civil agafat i arrossegant-lo per terra contra el públic
congregat rebent als corredors. Trompades i gent pel terra fins que la moto s’ha
aturat uns cinc metres més enllà. Pelades i pantalons trencats , criatures
plorant... I l’arc inflable d’arribada trencat.
Ja està, s’ha pogut continuar amb tranquil·litat a la poca
estona, s’ha adreçat la llum blava i tot ha seguit com si no hagués passat res,
però un altre fotògraf ha anat coix la resta de la tarda i s’ha seguit sense
arc d’arribada.
Anècdotes!
