Escultures a Nüremberg

 

Un passeig per Nüremberg va propiciar estar una estona gaudint d'aquest grup escultòric.

Dibuixant amb sorra

 

Deixar caure una mica de sorra dalt d'una roca rugosa i esperar que el vent ho reparteixi...

 m'agrada com ha quedat i la feina ha estat triarn omés quatre imatges

ocells a Costa Rica

 

 

En un recent viatge a Costa Rica, una de les coses que em va cridar l’atenció és la quantitat ocells que es poden escoltar, així com els crits dels micos. 

 

Aquí una mostra d’ocells, en hi ha més, però he triat el de pit groc, per la seva vistositat i el fet de veure’n tants de ben prop.

 

El Tucans estaven lluny, sempre dalt d’arbres, i en contrallum. En vaig veure pocs, però en trio una foto per ser molt emblemàtic.

 

 El pelicà no s’assembla als dibuixos animats, amb el pap ple. Aquest està mullar, descansant vora la mar.

 

 

 

El colibrí és molt difícil de fotografiar. Es mou molt ràpid, és petit i rara vegada treu la llarga llengua amb que liba a les flors. Aquesta no és una gran foto, cap de les d’aquesta “tetra” ho és, però em satisfà, perquè és molt difícil fer una foto a un animal que reposa sols uns segons, i en vol... ho deixo pels qui filmen. Jo segueixo amb el meu romàntic caçador de fotos

 

Dones trabucaires

 

 Dones trabucaires

 

 

El passat 10 de març (2024) es va fer a Torrelles de Llobregat una trobada de dones trabucaires.

No totes les colles de trabucaires tenen representació femenina. La de Cardedeu, per exemple, no en té. N’havia tingut, però en un grup extremadament masclista no s’hi sentien còmodes i poc a poc van anar marxant. Només en algunes ocasions venen parelles dels mateixos trabucaires.

Precisament per aquesta manca de dones ha fet de la trobada a Torrelles una cosa no habitual, i en molts casos amb ampliació familiar.

El mon trabucaire, sovint, no ha estat ben interpretat. Les Colles de Trabucaires acostumen a obrir les festes, despertant a la gent i anunciant que comença la Festa, amb Les Despertades, un passeig per la població, galejant i rebent dels veïns insults en uns casos i coca i entrepans en altres llocs, on els esperen amb una taula parada.

 

 

 

 

Si no fos pel soroll no les hauria vist

 Passejant per un bosc vaig escoltar un soroll darrera meu vaig escoltar un soroll, i gairebé de cop el so va guanyar en intensitat i m'envoltava.

Vaig tardar una estona en veure què era. Es tractava de petits animals, cigarres, totalment mimetitzades amb els troncs.

Una sessió de fotografies inesperades. 

 

Barri marginal

Sovint, als afores de poblacions, es troben grups d'habitatges que s`han de resoldre les necessitats pels seus medis. Un dels problemes més habituals és que els hi arriba l'aigua amb poca pressió.

En aquest cas la solució estèticament queda maca. És en el barri de Can Morató, entre Llinars i Cardedeu

 

Festes populars

 

Una de les coses que més m’agrada és veure, i participar, de les festes populars. És un moment de retrobament amb moltes persones que fa temps que no veus, i que treballen col·lectivament perquè allò surti bé.

Hi ha una feina al darrere que molts desconeixen, però que és imprescindible.

Quan ets foraster, no saps qui és qui, i sovint el significat de cosa, que és tradicional d’aquell loc. Veure-ho acompanyat d’algú que pot explicar el què està passant fa que, almenys jo, gaudeixi molt més de la festa.

A Cardedeu, el Verro, els Trabucaires, les membres de l’Associació de veïns del Centre, tenen el seu paper, com els Diables, Bastoners, els músics i tants d’altres! Aquí sols he agafat moments, i un homenatge als qui decoren els espais, que amb els focs artificials creen aquesta sensació de Festa.