El passat 7 de maig, els Miquelets van muntar un campament a la platja d'Arenys de Mar, i durant el Cap de Setmana van mostrar, a curiosos i turistes sorpresos, com era la vida en un lloc així, quan era un dels últims reductes de l'exercit català davant els borbònics que assetjaven Barcelona.
D'aquí sortien embarcacions amb queviures per a la ciutat.
Només poso 4 fotografies de les més d'un centenar que hi vaig fer.
M'han dit que fins a quatre: mercuri, venus, júpiter i saturn. Jo sols n'he vist dos, però era maco i no sé quins. He sortit a fora ja que per la finestra hi havia masses elements molestant.
Pocs anys he assistit a tantes trobades per menjar calçots, i potser la reiteració me’ls ha fet semblar més bons, ja que no és un plat que sigui dels meus preferits.
Però el plat, el calçot, no és el més important. És reunir-se amb la colla, les diferents colles que proposen fer una calçotada. Repartir-se les tasques, què compra cada un, a casa de qui es pot fer un bon foc, quantes cerveses preveiem, qui s’encarrega de la carn, del vermut, de les postres... I també en cau alguna d’industrial, de les que es va a un restaurant, tot està fet, els calçots es mengen de peu, directament d’una teula, i després ve la carn i el cafè, tot molt més formal, sense l’assortiment de licors que hi ha si es fa a casa de tal o qual.
Aquí hi ha les fotografies sense gent, sense els pitets,
guants i tota la parafernàlia que rodeja una calçotada.
Fa mesos que no plovia! Benvinguda pluja. Gairebé tota la nit i fins ben entrada la tarda.
I ha acabat amb un obsequi. Un arc de Sant Martí molt ampli, i ben delimitat de colors.
Aquestes fotografies no són de les més maques, tinc arcs de sant Martí espectaculars, però aquestes estan fetes des de la porta de casa, amb els peus plens de fang i l'espontaneïtat de publicar-ho el mateix dia que ha passat.
Feia molta falta l'aigua, i no caigut molta, lentament, sense fer mal.
El meu poble, Cardedeu, té de tot, fins un concurs de llançament de pinyols amb la boca.Aquestes imatges són del que es va fer al barri Les Pinedes-Dominics, amb espectaculars marques que van superar els 8 metres.
I la varietat de cares i tècniques posturals fan que aquest cop em permeti fer una tetra doble en de lloc de fer-ne dues.
Un cop apagades les espelmes, les formes que han deixat són ben diferents segons l'angle de visió que es tingui poden inspirar ben diferents coses.
Quan una espelma es va fonent, formes capritxoses es creen a l'atzar.
Caçar-les i després jugar amb elles... és cosa meva
