Quan una espelma es va fonent, formes capritxoses es creen a l'atzar.
Caçar-les i després jugar amb elles... és cosa meva
Quan una espelma es va fonent, formes capritxoses es creen a l'atzar.
Caçar-les i després jugar amb elles... és cosa meva
Inicialment era un cap de soja, però el card marià va començar a guanyar terreny fins a omplir-ho tot.
La soja va poder sobresortir en alguns espais, però l'alçada del card la va superar.
Aquí, encara està molt lluny de poder imaginar el resultat.
Després de l'hivern, sol venir la primareva, i més tard tot està exhuberant, per la tardor es retrau i a esperar una altre volta al sol.
Abans de la pandèmia tot era d'una manera, diferent per a cada un, però res comparable a com ens toca viure ara. Estem en un llarg hivern, i cal esperar que torni la primavera.
El dia 11 el poble surt al carrer, expressa el que vol: Independència.
Això porta implícit amnistia, recursos econòmics, lleis modernes, una nova constitució...
El dia 15 el Govern fa acte de submissió a Espanya. Autocensura als “negociadors” que poden molestar als President espanyol i posar en perill els càrrecs i sous que tants anys i punyalades els ha costat fer per aconseguir-los.
Des del 155 que el sentiment és de provisionalitat. El President Torra guardant fidelment el lloc per a que torni el President legítim, i després una presidència autonòmica que sols aspira a guanyar temps per a estar a la Generalitat.
Pena.