Flors de casa

Després de barallar-me més de dues hores amb les impressores de casa i no poder fer res més. Agafo fotos d'arxiu per complir amb el ritual de penjar alguna fotografia al bloc.
I fer palès el meu enuig amb les impressores i els aparells en general.

 

Gladiadors

Aquest cap de setmana, en el FANCOM, de Palau Solità i Plegamans, he tingut l'oportunitat de veure molts jocs de taula, prototips sense publicar, i... recreació històrica. Hi ha gent per tot! Hi havia un grup fent un campament ianqui a Vietnam, uns de medievals... i un de gladiadors.
El lloc que van escollir per fer una demostració del tipus d'armament i vestuari no podia ser més desgraciat: Un espai ple de cadires de plàstic, amb altaveus, cables i micros per a actuar a continuació un grup de música. No he tingut més remei que arreglar les fotografies, falsejar-les, però ha estat entretingut.

 

Fimuca

La Fira de Música al carrer de Cardedeu porta al carrer 32 grups, o solistes,d'una manera molt ben organitzada, amb horaris que no se solapen, davant bars i espais on la vida segueix igual.
M'encanta la gent activa que s'esforça en fer coses. I si a sobre surt bé! Fantàstic.

braçalet amb variacions

Senzillament jugant

En els escenaris

En els escenaris es creen ambients i imatges ben diferents.

 Aquí  hi ha quatre escenes, totes en espais diferents, però separats una cinquantena de metres entre sí. Els guitarristes estaven a la sala de Plens de l’Ajuntament, els Pastorets, en un infern vermell, a l’escenari de L’Esbarjo, tot a Cardedeu. El botiguer va muntar el seu tinglado a la plaça de Les Flors de Maig i la banda actuava durant la Festa Major a la plaça del Garitu.

 

Barcelona

 
Barcelona, vista per un barceloní que porta més de mitja vida "fugit" de la gran ciutat i que sols la ve a veure per feina o de visitant, quan ho fa d'aquesta última manera no deixa de sorprendre's.
Un passeig per la costa de la Barceloneta ofereix unes imatges que en qualsevol viatge a una altre ciutat sorprenen, i si mirem Barcelona amb ulls de qui vol veure'n l'estètica... n'és una ciutat de les que més ofereix.

Microespais

Es tracta d’espais triats i acotats segons conveniència.

Normalment ens movem per espais limitats, sense que triem els límits, que poden ser l’horitzó, qualsevol edifici, o l’esquena d’algú més alt que nosaltres.

Mirant amb deteniment, que no veient, diferent, podem trobar-hi tot un mon, una estètica i una bellesa, que per altres serà un pilot de petxines o un terra esquerdat.