Canvis

 

Després de molt de temps, a mi em sembla molt de temps, de canvis vitals, torno a reprendre algunes coses, una d’elles el costum de penjar tetres.

Sé que és un procés llarg, tancar El NAS de Cardedeu, tancar la botiga UEdeDRAC, emportar-me unes quantes bufetades tot buscant nova ubicació en aquest mon, encara no ha acabat.

No em reconec. He de saber aprofitar les coses bones del Xavier Navarro d’abans i no tornar a caure en els errors anteriors. Guanyar seguretat i fer les coses pensant en mi, en que m’agrada fer-les, prescindint de la galeria. He renunciat a moltes xarxes socials, l’antic twiter, Instagram... i prescindir de si hi ha respostes, m’agrades i un reconeixement de gent a qui importo un pepino. Sols han de comptar els meus amics o gent que ni que siguin sols coneguts, tenen algun valor per a mi. I poso pepino en lloc de cogombre, perquè em dona la gana, tot i que m’agrada ser curós amb el català.

 

Grup contaminat

 

 

 

La uniformitat a l’hora d’anar a un mercat sempre m’ha agradat, i sovint he fet fotografies que guardo en una gran carpeta que es diu “Fons”.

Quan hem fet revistes, l’ULL a l’ull principalment, les he fet servir com a fons de la portada. No s’aprecia el conjunt, que és el que fa maca la fotografia, però posats a que entre articles i anuncis surti alguna cosa neutre, prefereixo les fotos de fons a una uniformitat monocolor, que també n’hem fet.

Al comprar, sempre comprovo el bon estat de la totalitat, obro la caixa d’ous, si estan envasats, i sovint en hi ha un de trencat, o una poma perforada per un insecte... No admeto que em diguin: toca una mica de cada a tothom, que encara hi ha qui ho diu i et posa les ocultes de darrera tractant que no les vegis (parada on no compro ni hi torno) 

Jo pagaré amb euros tots bons, no restaré uns centimets perquè a tothom li he de donar menys,

Tot això per dir que la penicil·lina ha colonitzat una mandarina, i comença per les del costat, que primer no es notarà, però en pocs dies apareixerà. 

Està en aquesta Tetra, per la seva estètica.

 

Bellesa per tot arreu. Només cal veure-la

 

 

La bellesa està a qualsevol part. Sovint en aixecar el cap en hi ha prou, o mirant a terra, o una persona amb un rostre poc atractiu pot tenir una silueta  encisadora, o un pilot de runa pot ser tant, o més, interessant que l’edifici d’algun arquitecte reconegut.

 

Gotes

 

 

 

 

La Núria em va cridar per ensenyar-me que maques quedaven les gotes que havien quedat en bolcar-se l'aigua de la planxa.

Fa anys havia fet coses similars dalt d'una taula, o amb bombolles dalt d'una peça de cuir.

Qualsevol moment és bo per a fer una sèrie de fotografies.

 

 

 

Cereals

 

 

Dos camps a tocar, separats uns 30 centímetres, que quan els llauren els tractoristes, cada any es corren uns pams cap a un costat, o a l'altre. 

Veig com dia a dia surt el bri d'herba, com la tija es va elevant, com canvia de color i finalment torna el tractor i sega.