Nuremberg maco

Aquesta tetra destaca coses maques de la ciutat, l’aigua, els edificis, els ponts, les parades de menjar que hi ha a una plaça del centre...

Nuremberg

Una tetra amb fotografies de les coses que van marcar més el pensament durant el viatge que vam fer a Nuremberg, tret de la Fira del joc, que va ser el motiu per anar allà.

 

El metro. Controlar les parades d’un metro racional, que passa molt sovint, que t’acull amb un bitllet que un cop pagat serveix una setmana a lliure disposició, fins i tot amb els bus. Així si que es fa servir el transport públic, i sortir de casa per anar a esmorzar a un lloc que ens agradava i després al Centre, més tard als barris i tornem a agafar el metro per a prendre un capuccino on ja sabem que és bo. I tornar a agafar el metro per veure unes escultures que vam veure de nit...

L’edifici on es va fer el judici al nazisme. Història que per a alguns ja està oblidada, però passar davant aquest edifici, que podria passar desapercebut si no fos pel gran que és, fa pensar.

Les cases, amb les seves teulades. El que veiem des de la nostra habitació. I des de fora, la nostra finestra tenia també un aspecte així.

El castell imperial. Domina la ciutat, i del seu interior, aquestes fustes pintades de blanc i vermell, em van traslladar a les moltes pel·lícules vistes sobre la segona guerra mundial. Vist al natural i “in situ”... Res, pensar.

Neva! Kemaco!

Els dos darrers dies de febrer vam tenir neu. Fer un passeig per Cardedeu va ser molt agradable, i ja només llevar-se i veure el jardí com estava era una novetat agradable.

Com els de ciutat que en diem kemacos perquè embadaleixen davant qualsevol cosa natural, vam fer una festa del que per a molta gent és normal i si dura gaire molest. Però va estar bé.

Acte en defensa de l'escola catalana

Avui, dins la meva feina habitual, he anat a cobrir un acte que en principi era per defensar l’escola catalana i la immersió lingüística davant l’atac del govern espanyol contra tot el que sigui català.

Hi havia unes 90 persones i ha començat amb una lectura compartida. Diversos representants de les entitats que formen “Som escola”, mestres, associacions de famílies...el propi ajuntament hi tenia representació...han llegit un manifest. En ell es destaca que el voler posar una casella en els fulls d’inscripció, on les famílies puguin exigir que el seu fill ha d’estar escolaritzat en castellà crearà divisió entre els alumnes per raó de llengua. El sistema d’immersió lingüística actual ha fet que tots els catalans escolaritzats siguin bilingües i dominin el castellà millor que en altres comunitats monolingües. És un intent de desfer la cohesió aconseguida fins ara.

Un cop acabada la lectura es va a passar a un altre acte, que generalment es fa els dilluns, però en aquest cas s’ajunta amb aquesta reivindicació i és la de demanar la llibertat pels presos polítics.

Quan es planteja això, els membres del PSC que estan a la sala, i que participaven de la protesta per voler acabar amb la immersió lingüística, s’aixequen i marxen. Moment que algú d’entre el públic aprofita per preguntar als de Som escola si tenen pensat què faran si l’Estat es nega a retirar aquesta casella i acaba amb el sistema escolar actual. Respon la regidora d’Ensenyament, Isabel Sallès, dient que no ho saben, que en alguna reunió més gran ho han de parlar.

Llavors un grup de mares aprofita per fer una reivindicació demanant que no es tregui cap línia de P3 al Granés, que Cardedeu no ha de perdre cap línia i el que s’ha d’aconseguir és baixar les ratios.

A continuació és l’ANC qui pren la paraula per continuar amb la petició de que s’alliberi als presos polítics, Dani Rangil llegeix una carta de Josep Rull contestant una que li havien enviat quan estava a la presó, i que no li vamn donar, com moltes més, fins que el van alliberar. Àngel Casas, fa com cada dilluns en el mateix tipus d’acte, un apunt històric sobre la secular repressió que té Catalunya per part de Castella, en aquest cas sobre el mestre Baldiri Reixach, que ja el 1749 volia que a les escoles catalanes s’ensenyessin cinc idiomes i per aquest ordre d’importància: català, llatí, castellà, francès i italià. El cas és que el 1768 es fa un Decret en que s’obliga a ensenyar en castellà, tot i que molts mestres rurals van continuar fent-ho en català, ja que sinó els seus alumnes no podien seguir cap explicació. I en el segle XIX es deia que mentre a França es feien escoles, a Espanya es feien casernes de la Guardia Civil.

Mirades de Festa

Coses que passen en una Festa Major

Gestos en una Festa Major

La Festa Major de Cardedeu és riquísima en "moments", potser perquè me la conec molt bé i és previsible el que va a passar poc després. M'agrada fotografiar l'espectacle, el que passa, però també la gent, el públic, les cares dels participants...