jugant amb fotografies

Costa de Lavos, Portugal

 

Les postes de sol semblen fàcils de fer, i hi ha programes que les creen on no hi eren.

Jo encara sóc artesà, caçador d'imatges

flors i rosada

 En sortir per anar a treballar, de bon matí, unes llavors que havia posat la Núria en un test i que havien aixecat unes tiges llargues... han florit espectacularment

Percebes

Posta de sol

                                                   Sense gaires comentaris

Pedres i petxines a l'Atlàntic

Nius a Ciudad Rodrigo

Nazareth 2 Portugal

Platja portuguesa

        Decididament, acostumat a les platges mediterrànies de la península, la part de l'Atlàntic és molt menys deteriorat

Nazareth Portugal

Musclos i percebes

Lisboa, tren als carrers

Incendi que va arribar a casa 15 juny 2017

Crònica personal al final, amb enllaç a l'àlbum ja que amb una tetra no n'hi ha prou

Un nou incendi iniciat en el Torrent del Pla

Va afectar 10 hectàrees, de bocs i camps amenaçar varies cases i destruir algunes casetes d’horta.

Xavier Navarro

L’incendi del 15 de juny no el puc tractar com un incendi més. Al llarg dels anys he fet la cobertura de molts incendis, de bosc, de camp, d’habitatges... Però cap havia afectat a la casa on vivim amb la família.

Per tant aquesta crònica té molt de personal i subjectiu.

Dijous dia 15, poc després d’un quart de cinc, la Núria i jo sortíem de casa per anar a treballar, i vam escoltar el soroll de canyes que peten. Vam aixecar la vista buscant d’on venia el soroll i no hi havia ni foc ni fum, però del lloc on venia el soroll i gairebé de seguida fum, el Torrent del Pla per on el creua l’antic camí per anar al Fou, va sortir un cotxe vermell que en va dirigir cap a l’avinguda Corbella.

El foc va prendre en unes canyes i vam trucar al 112. Ben aviat es va estendre una dotzena de metres torrent amunt i va saltar a uns cards que hi havia a tocar. Tot i que el veiem lluny, a uns 300 metres, vam prendre la precaució de retirar els vehicles de davant de casa, a tocar a un camp d’ordi que sempre ens fa patir vora Sant Joan.

Pel carrer Galicia i Corbella va anar apareixent gent, en el 112, mentre identificaven el lloc on dèiem que hi havia foc, van dir-nos que anaven rebent trucades sobre el mateix tema. Es veien llums blaves de Policia i gent vestida de groc i taronja que miraven manera d’acostar-se al foc.

Les flames van saltar a la part del camp de cereal que hi ha en el marge de Sant Antoni, i es veia ja algun cotxe de bombers que anava buscant vies d’accés. Un vehicle de l’ADF de Llinars va venir pel carrer Santander per acostar-se per sobre el marge que dona al Torrent. Jo vaig anar amb aquesta gent fins la barraca d’en Pere, que tenia un camp encara per segar entre el foc i els seus horts. El vent va girar i es va començar a cremar un camp amb bardissa en direcció a l’Estalvi i uns arbres petits, amenaçant anar cap el nord, on érem, i estava claríssim que la dotació de quatre homes amb un vehicle petit esgotaven l’aigua i no podrien aturar el foc si venia per allà. Van demanar on eren el hidrants més propers, però estaven lluny, no tenien mapes i era evident la manca de coordinació, hi havia cotxes de bombers pel carrer Les Pinedes buscant com anar a la part de llevant del torrent.

Va venir el pagès que té el camp d’ordi davant de casa, l’home patia per si el foc pujava un marge i per telèfon anava demanant ajut a altres pagesos, que poca estona després van ser una desena i van tenir una actuació determinant. En aquell moment ja estava tot ple de gent, el foc semblava lluny de les cases, però de sobte va saltar el marge i el camp es va encendre amb flames d’un parell de metres que avançaven ja perillosament.

Encara que alguns medis diuen que no es va fer evacuar, els agents forestals van dir a la gent que marxés de casa, cosa que es va fer, emportant-se gossos i vehicles, es va acordonar la zona a l’alçada del carrer Navarra. Va arribar un vehicle de l’ADF de Serra de Marina i un cotxe de bombers, que va tenir feina en connectar manegues. Va aparèixer un avió groc, que va llençar aigua a la part alta del torrent, a tocar del bosc que enllaça amb El Fou, que ja començava a cremar. En aquest moment tot descontrolat i no veient com evitar que el foc arribes a casa, encara a uns vint metres de les flames. La gent de l’ADF tirava tota l’aigua que podia, però vam haver de retrocedir i el foc va llepar la casa, temia veure l’ametller o la tanca encendres i llavors ja no hi hauria res a fer. El vent va girar cap a llevant i un pagès va aparèixer amb un dipòsit carregat de purins i va recórrer el camp transversalment tirant una pluja que va aturar el foc, que avançava també cap a les cases que fan cantonada amb Navarra.

Al exhaurir-se el combustible fàcil i variar la direcció del vent el foc va anar altra cop en direcció al torrent. Llavors van venir dos avions més, que van mullar aquesta nova zona, que havia encès uns horts i la caseta on guardaven eines els Ciudad. La fibra de vidre dels dipòsits d’aigua va crear un fum negre que es veia de molt lluny, però el temor a que hi hagués alguna bombona per barbacoes va fer que es remullés a distància.

Els agents rurals ens van venir a demanar on havíem vist l’inici del foc, i es va obrir una investigació, ja que no hi havia cap màquina treballant en aquell moment ni es tiraven petards, les dues causes més habituals apart dels incendis provocats.

Mentre a l’àrea en que estava semblava que ja havia cremat tot el que podia cremar, el patir es va traslladar a les primeres cases de Alfou, en terme de Sant Antoni. El foc que havia girat just a casa nostra va anar per camps fins al carrer Les Pinedes, que comunica Cardedeu amb la urbanització, i es va aturar just abans de creuar a la pineda, també gràcies a l’esforç dels bombers, Protecció Civil i ADFs i a una altra cubà de purins que al ser més pesats que l’aigua són molt més efectius. Increïblement alguns tafaners que es van esquitxar es van queixar de que “les tiraran mierda”.

Els continus viatges de l’helicòpter i una segona vinguda dels dos avions van aconseguir baixar les flames que arribaven fins les copes dels pins a tocar les cases, que també en tenien. La xarxa va començar a fer córrer imatges esfereïdores, va haver gent que ho vam passar molt malament.

Vora quarts de vuit es va donar per controlat el foc, retens de policia i bombers van estar tota la nit vigilant, principalment el bosc, que al dia següent, vint i quatre hores després d’haver-se donar per controlat, es va fer una darrera revisió. L’avís d’uns veïns, dissabte a les 20, de que una part fumejava, va fer que els bombers hi tornessin, per remullar la zona

En total 10 hectàrees afectades, de manera bastant irregular, segons anava el vent cremava, i calcinades 6’6. Mitjans aeris i 17 dotacions terrestres dels Bombers van treballar per apagar les flames. Amés hi van intervenir Agents Rurals, ADF i grups de Protecció Civil del Vallès i del Maresme i la Policia Local. També van aparèixer Mossos d’Esquadra i alguna ambulància, que no va ser requerida.

Quan hi ha desgràcies sempre hi ha tendència a buscar culpables, i durant tantes hores de tensió i després per les xarxes socials se senten veritables bestieses. Dada curiosa: a aquesta zona concreta, des del 2014 cada any hi ha hagut un incendi.