Fons vegetals

 

Durant anys, per fer anuncis o composicions on cal un fons neutre que no sigui llis, he anat fent un banc de fons vegetals. En aquest cas de fruites exposades al mercat de Tordera.

L’ inspiració sorgeix a qualsevol lloc on vulguis mirar, en lloc de limitar-te a veure.

 

Cap alt

 

Fa uns dies llegia un article on es comparava el pes que ha de suportar el coll segons la posició en que portem el cap.

Si anem drets, mirant al front, són uns 8 quilos. Si portem el cap inclinat mirant el terra a uns deu o dotze metres, resulta que les cervicals aguanten un 15 quilos, i si la nostra mirada va just davant els nostres peus, com ara mateix escrivint a l’ordinador i veient el teclat gairebé des de sobre... superen els 30.

Conclusió: anar amb el cap dret, l’esquena el més tesa possible.

I així, passejant per Praga, vas apreciant les coses que hi a en alçada.

 

 

 

 

Rens

 

 

 

Per Finlàndia i Noruega és molt comú anar trobant rens per la carretera, o en els jardins de les cases. Generalment van agrupats i estan pel bosc, però no fugen dels humans, ni dels vehicles.

Aquest es va ser al golf de Varanger, el que separa Noruega de Rússia.

Un grup de rens creua la carretera, tot sortint d’un bosc, i es va a banyar al mar. Ho fa travessant el “jardí” d’una casa, espai sense tancar que rodeja els edificis.

Un parell de minuts i clarament el cap de la manada decideix tornar al bosc, va fins la vorera de la carretera i espera que tot el grup es reuneixi abans . Alguns dels rens més joves es fan el ronso i segueixen a l’aigua. Els va a buscar, amb un parell de brams els fa sortir de l’aigua i anar amb el grup, que comença a creuar la carretera, on els vehicles, ja acostumats, paren.

Quan la major part s’ha internat en el bosc, el que sembla manar s’atura al mig de la carretera, com assegurant-se de que els vehicles pares, i va apressant al grup, fins que passa el darrer i finalment ell.