Rens

 

 

 

Per Finlàndia i Noruega és molt comú anar trobant rens per la carretera, o en els jardins de les cases. Generalment van agrupats i estan pel bosc, però no fugen dels humans, ni dels vehicles.

Aquest es va ser al golf de Varanger, el que separa Noruega de Rússia.

Un grup de rens creua la carretera, tot sortint d’un bosc, i es va a banyar al mar. Ho fa travessant el “jardí” d’una casa, espai sense tancar que rodeja els edificis.

Un parell de minuts i clarament el cap de la manada decideix tornar al bosc, va fins la vorera de la carretera i espera que tot el grup es reuneixi abans . Alguns dels rens més joves es fan el ronso i segueixen a l’aigua. Els va a buscar, amb un parell de brams els fa sortir de l’aigua i anar amb el grup, que comença a creuar la carretera, on els vehicles, ja acostumats, paren.

Quan la major part s’ha internat en el bosc, el que sembla manar s’atura al mig de la carretera, com assegurant-se de que els vehicles pares, i va apressant al grup, fins que passa el darrer i finalment ell.

La febre de l'or

 

Quan es parla de la febre de l'or es pensa en l'oest nord americà, però a Finlàndia, i altres indrets, també garbellar el riu i esperar treure pedretes grogues va portar molta gent vora els llocs on n'hi havia possibilitats.

El curiós és que a la mateixa època les edificacions fossin tant similars.

Tankavaara és el nom d'aquesta Ciutat de l'or

Dones trabucaires

 

 

 

El passat 10 de març (2024) es va fer a Torrelles de Llobregat una trobada de dones trabucaires.

 

No totes les colles de trabucaires tenen representació femenina. La de Cardedeu, per exemple, no en té. N’havia tingut, però en un grup extremadament masclista no s’hi sentien còmodes i poc a poc van anar marxant. Només en algunes ocasions venen parelles dels mateixos trabucaires.

 

 

Precisament per aquesta manca de dones ha fet de la trobada a Torrelles una cosa no habitual, i en molts casos amb ampliació familiar.

El mon trabucaire, sovint, no ha estat ben interpretat. Les Colles de Trabucaires acostumen a obrir les festes, despertant a la gent i anunciant que comença la Festa, amb Les Despertades, un passeig per la població, galejant i rebent dels veïns insults en uns casos i coca i entrepans en altres llocs, on els esperen amb una taula parada.

 

 

 

Primavera

 

 

 

Arriba la primavera, un parell de pluges i sembla que tot reneix.

No podem oblidar la seguera, i seguirem sense regar, però les plantes semblen exuberants, fins i tot la rosada nocturna deixa, per una estona, gotes.

 

 

vilalba, on ara hi ha un golf.

 

 

 

Vaig estar un parell d'anys anant a principi de cada mes, una hora després que sortís el sol, a fer unes fotos des del mateix lloc, cinc indrets.

Vaig triar-ne una per temporada.

En vaig fer una exposició a Cal Peó. Ara les torno a treure a "passejar". Sap greu com han destrossat el lloc.

I vaig fer un reportatge sobre les restes paleolítiques que van tapar de seguida...