diumenge, 31 de gener del 2016

D’animals


La tranyina és un resultat, l’aranya no hi és, és una el·lipsi.

El gat estava a la porta de can Mateuet. Jo havia deixat la revista al llindar, no m’obria ningú i va aparèixer un gat, que es va posar al costat.

Generalment em carrego els cargols que apareixen pel jardí o l’hort, però aquest cop van ser indultats, ja que m'havien fet de model. Estèticament em va semblar molt maco. Això sí, un cop feta la foto els vaig recollir i posar lluny, a un terreny proper on no hi ha res.


I dels bens, què es pot dir!  Una part del conjunt és un complert total

diumenge, 29 de novembre del 2015

Il·luminació nadalenca



                              Les llums de Nadal, sense més comentaris



Llums de Nadal




La Núria tenia ganes de veure llums de Nadal, a Cardedeu a penes en hi ha. A Barcelona hi ha massa gent... dons a Girona!
Fa anys que no podíem sortir un cap de setmana vora Nadal, la botiga ens absorbia, i no sortien els números, una frustració!

Fora botiga i a adaptar-se a la nova situació!




dimarts, 29 de setembre del 2015

L'espectacle




En molts espectacles el que passa en l’escenari té interès, però el que hi ha en voltant també. Vaja, jo trobo entre el públic moments que em semblen igual de valuosos.




dilluns, 28 de setembre del 2015

Estètica d’una mani








A part del que es reivindiqui en una manifestació, sovint es donen imatges belles i els participants poden transmetre molt missatge amb la seva actitud i posat. En aquest cas en el moment que es van posar davant l’església em va semblar de molt encant.




dijous, 24 de setembre del 2015

Bolets





Anar a buscar bolets, lo de caçar no em convenç, perquè sembla que escapoleixin i els hagis de perseguir, és una activitat fantàstica!

En pot agafar per menjar, pots fer-ne fotografies, el sol fet de passejar pel bosc és fantàstic, i si a més es comparteix
l’activitat, ja és una passada!




dimarts, 22 de setembre del 2015

UEdeDRAC a la Fira de Nadal






UEdeDRAC. La mostra estimada botiga! Tant se val els esforços que hi posem, el capital és el capital, i qui en té compra més barat i pot tenir millors locals i tant li fa vendre sabates, patates o jocs de taula. Qui estima el producte, el mima, l’explica, sucumbeix a l’inexorable: allà el venen dos euros més barat, no hi entenen un borrall, però tu m’ho has explicat, m’has ajudat a triar i després jo compro al millor preu.
Ja fa temps que tinc assumida una actitud derrotista, ningú valora les fotos, els consells, el “saber”, fer el pena. Segurament no hauria de posar aquesta Tetra, però sempre he estat honrat amb mi mateix, i això és el que penso.
Queda evident que estic de mala llet.
Ah! Aquestes fotos són d’una vegada que el Consorci de Normalització lingüística ens va demanar que ajudéssim, gratis, a promocionar el joc de taula en català. 

Vam pagar a una persona, la Marta, perquè fes demostracions i explicacions.

De res. Aquest any hi tornarem.